Textos/H02
From Blackhold
Summercamp Garrotxa 2008 (ca)
És fosc, els meus dits es mouen al ritme de la música, simplement la llum de la pantalla és el meu punt de referència, caràcters i més caràcters apareixen en poques pulsacions i el meu cervell escull la informació que necessito.
Un delay, escolto i sento les bèsties de la nit, miro al meu voltant i calma absoluta, miro enlaire i veig les estrelles, les contemplo i penso en la meva insignificància, agafo una bocanada d'aire fresc i me l'empasso, una sensació de satisfacció em recorre les venes i em ve al cap la imatge d'un equivalent món virtual on la omnipresència és possible, on el més ric no és el més poderós, on després de la desconnexió hi ha la reconnexió, on el medi de transport és l'electricitat i el bitllet una terminal.
Desperto i veig que sóc al mateix lloc de sempre, anhelo que la imatge que acabo de veure es faci realitat.
Fins al Juliol!
Summercamp Garrotxa 2008 (es)
Está oscuro, mis dedos se mueven al ritmo de la música, simplemente la luz del monitor es mi punto de referencia, caracteres y más caracteres aparecen en pocas pulsaciones y mi cerebro toma la información que necesito.
Un delay, escucho y oigo los animales de la noche, miro alrededor y sólo calma absoluta, miro hacia arriba y veo las estrellas, las contemplo y pienso en mi insignificancia, tomo una bocanada de aire fresco y lo trago, una sensación de satisfacción recorre mis venas y viene a mi cabeza la imagen de un equivalente mundo virtual dónde la omnipresencia es posible, donde el más rico no es el más poderoso, donde después de la desconexión existe la reconexión, dónde el medio de transporte es la electricidad y el billete un terminal.
Despierto y veo que estoy en el mismo lugar de siempre, anhelo que la imagen acabada de ver se convierta en realidad.
Hasta Julio!
Summercamp Garrotxa 2008 (en)
It is dark, my fingers move at a musical rhythm, the screen light is my reference point, characters and more characters appear in a few key presses, my brain chooses the information that I need.
A delay, I hear and listen to night animals, I look around and there is absolute calm, I look above and see stars, I coddle them and I think about my own insignifigance, I take a deep breath and swallow it, and a feeling of satisfaction runs through my veins and an image comes to my mind of a virtual world where omnipresence is possible, where the most wealthy is not the most powerful, where after a disconnection exists a reconnection, where the way of transport is electricity and the ticket a terminal.
When I awake from the dream and I see that I'm in the same place, I desire the dream comes true.
Till July!